Tornar

Segona Fase, 13ª jornada: orgull de club

Avui juguem. Avui tenim funció, i sabem el que cal fer. Tenim nervis, però estem tranquils. Tenim tensió, però estem centrats. Estem a punt per l’espectacle...

Hem treballat, hem patit, hem suat i sabem el que ens espera. Tot està a punt: el club està a punt, l’escenari està a punt, la grada està a punt...i nosaltres també:

que pugi el teló!

Avui es 22 d’abril, però celebrem Sant Jordi: no tenim drac, però hi ha un rival; no tenim un cavaller, tenim 11 soldats; no hi haurà sang, però deixarem l’ànima a la pista; no hi ha princesa, al nostre club les princeses s’espavilen soles i ens ho acaben de demostrar: a elles no els calen herois, ens marquen el camí.

Avui ells s’ho jugant tot, però nomes han preparat un partit; nosaltres no ens hi juguem res, però hem preparat un equip, el millor equip, el nostre equip: 11 a la pista, tots a la grada, una pinya, insuperables.

Avui no parlarem de noms; els equips no en tenen, no hi ha individus, només grup. Perdem un porter i en surten tres que volen la feina. Som pocs, nomes 11, però tenim 3 pivots, 3 porters, 4 centrals, 7 laterals, 7 extrems...som 11 jugadors d’handbol i sabem el que cal fer.

Ells ens han buscat, ens volien descentrar i han acabat fora del partit. Ens han buscat, i ens han trobat cada cop que atacaven; nomes hi havia un color, el nostre. Ens han buscat, i ens han trobat cada cop que atacàvem, trencant per tots costats la seva defensa.

Nosaltres, un mur; ells, nomes forats.

I esperaven els nostres canvis, i els han tingut, i no hem baixat, som un grup i no es nota qui juga. Tots els parcials han estat nostres; de dos gols, i després de 3, i de 5 i de 6 i de 8 i de 10...i tots participem...i tothom defensa...i corre...i lluita...i la grada crida... i la funció es un espectacle.

I marxem al descans 6 amunt, però sabem que no n’hi ha prou...ells s’ho juguen tot i nosaltres també; ells volen guanyar i nosaltres demostrar què es un CLUB, un EQUIP, un GRUP. I tornem del descans i fem un 4 a 1 en 5 minuts, i la funció continua, i ara ja tothom en sap el final.

I no baixem, i voldríem que la funció continues, perquè se’ns fa curta i la porteria vol seguir aturant-ho tot, i la defensa vol seguir sent un mur, i volem atacar i seguir marcant, i en volem mes...avui no hi ha prou minuts per ningú, i la funció s’acaba, i es un èxit.

I no ens hi juguem res, però ho hem guanyat tot. Això es el que som, així es com ho fem.

I d’aquí a 15 dies repetim funció...voleu venir?